Comer poco y digerir bien

[Publicado originalmente en el periódico «La Mañana», el 13 se septiembre de 2022, traducción del original en catalán, disponible a continuación]

Tham Luang Nang No, caverna del norte de Tailandia, tarde del 23-6-2018.
12 muchachos de un equipo de fútbol, ​​más el entrenador, se sumergen en ella buscando el frescor y el entretenimiento. Unos 10 kilómetros conforman los serpenteantes y estrechos corredores de la citada cueva tailandesa. No existía la más mínima previsión de chubascos ni tampoco era época de monzones. Sin embargo, el chaparrón que descargó sorprendió a los niños dentro, los cuales quedaron incomunicados. Y es que el aguacero anegó la entrada aparentemente nada peligrosa de la gruta. 16 días más tarde los chicos y el preparador conseguirán salir, contra pronóstico, sanos y salvos de la cavidad, a pesar de tratarse de un rescate enrevesado. En el transcurso de dos largas semanas, pillados en el interior de la Tierra, tanto el entrenador como los niños no dispusieron ni de comida, ni de luz, ni de ropa de repuesto. La falta de víveres no impidió, pasado el medio mes, que la docena de futbolistas infantiles y el técnico sobrevivieran a esas penurias. Y es que los humanos pueden estar sin comer unas semanas. Estos días llegará a las pantallas Trece vidas, el filme que relata la arriesgada maniobra de liberación de dichos deportistas, que Viggo Mortensen protagoniza.

En casos de este estilo el cuerpo no deja de alimentarse dado que se abastece de sus recursos, según asevera el médico higienista Karmelo Bizkarra: «El organismo humano siempre dispone de un depósito de reservas nutritivas para salir de un percance por falta de comida (…) Esto mismo sucede en el ayuno, mediante la autodigestión el cuerpo se alimenta de sus propias reservas.» En esta línea, Bizkarra, autor de El poder curativo del ayuno (Ed. Desclée de Brouwer, 2007), dice que para evitar problemas postoperatorios hay que hacer un ayuno breve o tomar zumos de frutas y frutas. Esto explica, para dicho médico higienista, que son muchos los ingresados ​​en clínicas que hacen casi ayunos cuando les proporcionan suero: «el suero no es más que algo de agua con un poco de azúcar, sales minerales (… ) Sin saberlo los médicos de los hospitales mantienen durante unos días en un ayuno modificado a personas hospitalizadas.»

Dejar de comer es un precepto inherente en la mayor parte de las religiones. Los judíos, con motivo de la celebración del Yom Kipur, siguen un ayuno de 25 horas. El de los bahá’ís es un ayuno de 19 días. El ramadán musulmán, un ayuno diurno de un mes. Y para los católicos, la Cuaresma, el Viernes de Ceniza y el Viernes Santo, son fechas en las que hay que disminuir las raciones a la hora de entablarse y dejar la carne a un lado. Además, el catolicismo pregona que los viernes es también una jornada de abstinencia: no apto para carnívoros.

En paralelo, el autor de El poder curativo del ayuno explica que especialistas en ayunos han constatado que, aquellos animales que hibernan, tienen el contenido intestinal totalmente aséptico al cabo de una semana: «cuando se abre su intestino no se siente ninguna putrefacción.»

No comer tanto o comer en cantidades más discretas, no es mala idea si se quiere gozar de una buena salud. Karmelo Bizkarra añade que, en occidente, muchas de las enfermedades digestivas actuales se deben a un exceso de comida y a la mala calidad de esta, que a veces no llega al rango de sustancia nutritiva: «alimentos no apropiados y manipulados, con sustancias químicas (…) y la ingestión de tóxicos como el café, el alcohol, el tabaco.»

Por su parte, el catedrático de nutrición Abel Mariné no tiene ninguna duda de que comemos peor que hace cincuenta años: «Hay un hecho muy ilustrativo. Según algunos estudios observacionales, la época en la que los ingleses tuvieron mejor salud cardiovascular fue de 1940 a 1945, durante la Segunda Guerra Mundial. ¿Por qué? Pues por el racionamiento. Gran Bretaña propuso un racionamiento planificado porque hacía años que veían venir una guerra y el riesgo de quedar aislados del continente. Fue un racionamiento muy adaptado a sus posibilidades de producción y con base científica para completar una buena nutrición. El racionamiento inglés fue una dieta perfectamente pautada. Y las estadísticas de alteraciones cardiovasculares descendieron.» Buscando quizás también la sencillez, en los fogones, Mahatma Gandhi apunta que, con motivo de sus estancias en Inglaterra, conoció la existencia en Manchester de la Asociación de la Eliminación del Desayuno. No olvidemos que el dirigente independentista indio impulsó diferentes huelgas de hambre, una de las cuales se prolongó a 21 días.

Tendremos que prestar atención al refranero castellano cuando sugiere que para llegar a viejo y sano: «poca cama, poco plato y mucha suela de zapato.»

Autor: Quim Gibert, psicólogo y coautor de Elogi de la transgressió

[Artículo original en catalán]

Menjar poc i pair bé

     Tham Luang Nang No, caverna del nord de Tailàndia, tarda del 23-6-2018. 12 vailets d’un equip de futbol, més l’entrenador, s’hi entaforaren, cercant la fresca i l’entreteniment. Uns 10 quilòmetres conformen els serpentejants i estrets corredors de l’esmentada cova tailandesa. No hi havia la més mínima previsió de ruixats ni tampoc era època de monsons. No obstant això, el xàfec que va descarregar va sorprendre la canalla a dins, els quals van quedar incomunicats. I és que l’aiguat va negar l’entrada aparentment gens perillosa de la gruta. 16 dies més tard la quitxalla i el preparador aconseguiran sortir, contra pronòstic, sans i estalvis de la cavitat, malgrat tractar-se d’un rescat enrevessat. En el decurs de les dues llargues setmanes, enxampats a l’interior de la Terra, tant l’entrenador com la mainada no van disposar ni de menjar, ni de llum, ni de roba de recanvi. La manca de queviures no va impedir, passat el mig mes, que la dotzena de futbolistes infantils i el tècnic sobrevisquessin a aquelles penúries. I és que els humans poden estar sense menjar unes quantes setmanes. D’un dia per l’altre arribarà a les pantalles Trece vidas, el film que relata l’arriscada maniobra d’alliberament dels esmentats esportistes, que Viggo Mortensen protagonitza.

     En casos d’aquest estil el cos no deixa d’alimentar-se atès que s’abasteix dels seus recursos, segons assevera el metge higienista Karmelo Bizkarra: «L’organisme humà sempre disposa d’un dipòsit de reserves nutritives per tal de sortir d’un contratemps per manca de menjar (…) Això mateix succeeix en el dejuni, mitjançant l’autodigestió el cos s’alimenta de les seves pròpies reserves.» En aquesta línia, Bizkarra, autor d’El poder curativo del ayuno (Ed. Desclée de Brouwer, 2007), diu que per evitar problemes postoperatoris cal fer un dejuni breu o prendre sucs de fruites i fruites. Això explica, per l’esmentat metge higienista, que siguin molts els ingressats en clíniques que fan gairebé dejunis quan els proporcionen sèrum: «el sèrum no és més que un xic d’aigua amb una miqueta de sucre, sals minerals (…) Sense saber-ho els metges dels hospitals mantenen durant uns dies en un dejuni modificat a persones hospitalitzades.»

     Deixar de menjar és una precepte inherent en la major part de les religions. Els jueus, amb motiu de la celebració de Yom Kipur, segueixen un dejuni de 25 hores. El dels bahà’ís és un dejuni de 19 dies. El ramadà musulmà, un dejuni diürn d’un mes. I pels catòlics, la Quaresma, el Divendres de Cendra i el Divendres Sant, són dates en les quals cal disminuir les racions a l’hora d’entaular-se i deixar la carn de banda. A més, el catolicisme pregona que els divendres també és una jornada d’abstinència: no apte per a carnívors.

    En paral·lel, l’autor d’El poder curativo del ayuno explica que especialistes en dejunis han constatat que, aquells animals que hivernen, tenen el contingut intestinal totalment asèptic al cap d’una setmana: «quan s’obre el seu intestí, no se sent cap putrefacció.»

     No endrapar tant o fer menjades, amb quantitats més discretes, no és mala idea de cara gaudir d’una bona salut. Karmelo Bizkarra afegeix que, a occident, moltes les malalties digestives actuals són a causa d’un excés de menjar i de la mala qualitat dels àpats, que a voltes no arriben al rang de substància nutritiva: «aliments no apropiats i manipulats, amb substàncies químiques (…) i la ingestió de tòxics com el cafè, l’alcohol, el tabac.»

     Per la seva banda, el catedràtic de nutrició Abel Mariné no té cap dubte que mengem pitjor que fa cinquanta anys: «Hi ha un fet molt il·lustratiu. Segons alguns estudis observacionals, l’època en què els anglesos van tenir millor salut cardiovascular va ser del 1940 al 1945, durant la Segona Guerra Mundial. Per què? Doncs pel racionament. La Gran Bretanya va proposar un racionament, planificat perquè feia anys que veien a venir una guerra i el risc de quedar aïllats del continent. Va ser un racionament molt adaptat a les seves possibilitats de producció i amb base científica per a completar una bona nutrició. El racionament anglès fou una dieta perfectament pautada. I les estadístiques d’alteracions cardiovasculars van baixar.» Cercant potser també la senzillesa, en els fogons, Mahatma Gandhi apunta que, amb motiu de les seves estades a Anglaterra, va conèixer l’existència a Manchester de l’Associació de l’Eliminació de l’Esmorzar. No oblidem que el dirigent independentista indi va impulsar diferents vagues de fam, una de les quals es va allargar a 21 dies.

         Caldrà parar compte al refranyer castellà quan suggereix que per a arribar a vell i sa: «poc llit, poc plat i molta sola de sabata.»

Quim Gibert